El Masnou

El Masnou és una vila del Maresme de 3,39 km² a 27 metres d’altitud, amb una densitat de 7.294,1 habitants per quilòmetre quadrat, la més alta de la comarca amb diferència.

El terme va pertànyer antigament a Sant Feliu d’Alella i a Sant Martí de Teià, pobles relativament allunyats del mar per protegir-se dels atacs dels pirates; la població vivia de l’agricultura i la pesca i a la platja s’hi van establir les comunitats de pescadors. Amb el temps s’hi van construir masos fortificats a la vora del mar i, a partir del 1812, amb la proclamació de la Constitució liberal, la vila va elegir alcalde, però la segregació respecte de Teià no es va produir fins al 1825. El 1846 el municipi va incorporar també el barri d’Alella de Mar, també anomenat Cases de Mar.

El nou municipi va incorporar el barri d’Ocata, que té baixador propi a la línia ferroviària de Barcelona a Mataró. A la platja d’Ocata, al costat de la riera de Teià, acaba el meridià verd, i una placa recorda que en aquell punt de Catalunya s’acaba el meridià que comença a Dunkerque.

L’any 1876 el Masnou va rebre el títol de vila. També va obtenir el de «Vila Benèfica», concedit el 1902 pel rei Alfons XIII amb motiu de la construcció d’un asil, i el d’«Il·lustríssima Vila», concedit el 1909 pel mateix rei per la construcció, sense cap ajut, de l’Escola Nacional.

Dels 73 elements catalogats, la creu de terme, del segle XV, està protegida com a bé cultural d’interès nacional.