Tagamanent

Tagamanent és un municipi del Vallès Oriental de 43,31 km² a 354 metres d’altitud, que limita amb els termes del Montseny, Cànoves i Samalús i el Figueró i Montmany i amb els municipis osonencs de Sant Martí de Centelles, el Brull i Aiguafreda.

La població del terme, en gran part disseminada, sempre ha estat escassa. Els primers registres li van adjudicar 329 persones l’any 1719, que van augmentar a 518 el 1857, la màxima fita demogràfica. A partir del segle XX la tendència al despoblament del municipi, allunyat dels principals pols industrials de la comarca, va ser contínua, i durant l’última dècada del segle XX l’auge del fenomen turístic i la construcció d’urbanitzacions van comportar una lleu recuperació del cens.

El caràcter muntanyós i trencat del terme el fa poc apte per a les activitats del camp, que es limiten al conreu d’unes poques hectàrees i la cria d’alguns caps de bestiar boví. En contraposició, la superfície forestal del terme, poblat de pins, alzines i també alguns roures i faigs, és molt extensa. El pasturatge hi havia estat molt estès gràcies a les amples planures de la part alta del terme: ja al segle XVII els senyors de Tagamanent, els Rocabertí, van establir en uns plans sota Vallfornès una fira del bestiar que baixava dels pasturatges del pla de la Calma.

Dels vint-i-nou elements catalogats, la masia de la Pedralba, del segle XV, i les ruïnes del castell de Tagamanent són béns d’interès cultural, i la masia de Vallfornès està protegida com a bé cultural d’interès nacional; n’hi consten també deu masies més i quatre pous de neu.