La Garriga

La Garriga és un municipi català de la comarca del Vallès Oriental: 18,8 km² a 252 metres d’altitud, vora el Congost.

En diversos jaciments del terme hom ha localitzat restes d’assentaments paleolítics, neolítics, de l’edat del bronze, ibèrics i romans. La població es troba en un lloc de pas, cosa que va determinar que els romans s’hi establissin entre els segles I i IV, tal com es pot comprovar en les ruïnes d’una vil·la romana avui coneguda com a Can Terrers i d’altres emplaçaments que en molts casos han tingut continuïtat en forma de cases de pagès o masies.

Amb la caiguda de l’Imperi romà i les successives invasions, el terme hauria restat uns segles abandonat: no és fins al segle IX que va començar la repoblació mitjançant l’aparició de masies aïllades i la construcció de l’ermita de Santa Maria del Camí i de l’església de la Doma de la parròquia de Sant Esteve de la Garriga.

Durant l’edat mitjana va créixer de mica en mica el nucli de la població, si bé no es va consolidar fins que a mitjan segle XIV no es van construir uns banys —Can Caselles— a l’actual placeta de Santa Isabel, el que constitueix el nucli primitiu de la vila. El poble va créixer, els segles següents, seguint l’eix de comunicació que determinava l’antiga via romana, el Camí Ral, que des del Vallès s’endinsava seguint la vall del Congost a la plana osonenca.

La pàgina d’or de la història de la Garriga va ser l’estada que hi va fer, des del dia 28 d’abril del 1400, el rei Martí l’Humà i la reina Maria de Luna: van venir per restablir-se del seu mal estat de salut mitjançant els banys a les fonts d’aigües termals del poble.

El patrimoni catalogat és de 114 elements, entre els quals les cases Barbey i Barraquer, la Bombonera i la Torre Iris, del segle XX, i la vil·la romana de Can Terrers, que són béns d’interès cultural.