Centelles

Centelles és a l’entrada sud de la plana de Vic, entre el riu Congost —que passa per l’est de la població— i la serra que tanca la plana per l’oest, coneguda com la Costa, els cingles de Bertí, a la falda del Puigsagordi, un turó de 972 metres que sobresurt de la serra. Són 15,18 km² a 496 metres d’altitud.

La primera referència històrica del topònim apareix en llatí, Sentelias, l’any 898, a l’acta de consagració de l’església d’Aiguafreda de Dalt. Aquell nom va ser adoptat pels senyors del castell de Sant Esteve, avui de Sant Martí, que al segle XIV van esdevenir barons. El vilar va néixer al voltant de la sagrera de l’església de Santa Coloma de Pujolric, que després es va anomenar Santa Coloma de Vinyoles.

Al segle XV els barons van traslladar la seva residència del castell a la sagrera, i un segle després la baronia esdevenia comtat del Castell de Centelles: aquell comtat tenia 85 km² i incloïa els termes actuals de Balenyà, Sant Martí de Centelles i Sant Quirze Safaja. Al segle XVI el baró Lluís I va convertir el nucli en una vila emmurallada que prenia el nom de Santa Coloma de Centelles, amb tres portals —el de Sant Antoni, el d’Amunt o de Sant Martí i el Nou Nou—, dels quals només s’ha conservat el darrer. Als segles XVI i XVII la població va augmentar en part gràcies a la immigració occitana, que es va establir al carrer Estrangers.

Dels 44 elements catalogats, el Mas Vinyoles, el Palau dels Comtes de Centelles, del segle XVI, i el Portal de Centelles són béns d’interès cultural.