Bigues i Riells del Fai

Bigues i Riells del Fai és un municipi a la comarca del Vallès Oriental, amb capital a Bigues: 28,64 km² a 307 metres d’altitud, vora el Tenes. Està format pels nuclis poblacionals de Bigues i Riells del Fai, conjuntament amb una proliferació d’urbanitzacions esteses pel territori més o menys connectades amb els nuclis inicials, així com per un escampall d’antigues masies. Els dos pobles havien tingut ajuntaments separats, però des de mitjan segle XIX estan integrats en el mateix terme municipal, així com l’antiga parròquia rural de Sant Mateu de Montbui.

Tanmateix, des del punt de vista eclesiàstic pertanyen a dues unitats diferents: les parròquies de Sant Pere de Bigues i Sant Mateu de Montbui —aquesta desapareguda com a parròquia— pertanyien al bisbat de Barcelona, ara de Terrassa, a l’arxiprestat de Montbui i Puiggraciós, i la de Sant Vicenç de Riells, al Bisbat de Vic, dins de l’arxiprestat del Moianès.

El terme està situat a banda i banda del riu Tenes, al lloc on aquell riu abandona la zona muntanyosa inicial, al Moianès, i comença a discórrer per la plana del Vallès. Pertany al terme municipal l’antic monestir benedictí de Sant Miquel del Fai, que, tanmateix, té l’accés per carretera des de Sant Feliu de Codines.

Els primers pobladors del municipi són els caçadors i recol·lectors del paleolític superior: un grup de població nòmada feia campaments temporals a Can Garriga del Solei, i en aquell jaciment, de referència en la historiografia catalana, s’han datat materials d’una antiguitat que oscil·la entre els 12.000 i els 8.000 anys.

Dels quaranta-tres elements catalogats, la masia de la Torre, del segle XVI, l’església de Sant Miquel del Fai, del XI, i el castell de Montbui són béns d’interès cultural, i n’hi consten l’antic ajuntament de Bigues, del XX, Can Batlles, del XIX, Can Camp, del XVII, vint-i-dues masies més, dos edificis, una central hidroelèctrica, un pont, una casa, un jaciment arqueològic i una església.