Aiguafreda

Aiguafreda és un poble i municipi situat a l’extrem sud de la comarca d’Osona: 7,9 km² a 404 metres d’altitud, vora la riera d’Avencó i el Congost.

A la serra de l’Arca hi ha dòlmens que testimonien l’antiga ocupació del territori, però la primera referència històrica del topònim apareix en llatí, Aqua Frigida, l’any 898, en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí del Congost, coneguda avui amb el nom d’Aiguafreda de Dalt.

La població medieval es trobava repartida en diverses cases de pagès de la part muntanyosa —el Saüc, Can Serra de l’Arca, l’Aragall— i vivia de l’agricultura, de la ramaderia i de l’explotació del bosc; originàriament els boscos estaven formats per alzines i roures, aquests darrers sobretot a les zones obagues. El poble actual va néixer al voltant del camí que anava de Barcelona a Vic, on s’havien instal·lat algunes ferreries i alguns hostals als segles XVII i XVIII, i al segle XIX hi havia algunes vinyes que van desaparèixer amb la fil·loxera.

A partir del 1875, amb l’arribada de la via fèrria, el poble va conèixer canvis importants en la seva economia, amb la instal·lació de l’empresa tèxtil Serra i l’aparició de cases d’estiueig als anys vint i trenta: al començament del segle XX, tot i continuar essent una vila bosquetana i poc agrícola, va tenir un considerable desenvolupament comercial i industrial. Després de la Guerra Civil, Aiguafreda no va començar a desvetllar-se fins als anys seixanta.

Dels trenta-cinc elements catalogats, el castell de Cruïlles, del segle XIV, és bé d’interès cultural.