Figaró-Montmany

El Figueró i Montmany, oficialment escrit Figaró-Montmany, és un municipi del Vallès Oriental de 14,99 km² a 330 metres d’altitud, vora el Congost.

Està format per l’actual poble del Figueró, evolució moderna d’un antic hostal a peu del camí ral creat per la família Figaró —d’aquí el nom del poble—, per l’antic poble de Montmany, o Montmany de Puiggraciós, avui quasi del tot despoblat, i pels veïnats rurals de Vallcàrquera i Sant Cristòfol de Monteugues.

El topònim Montmany significa «muntanya gran», el nom antic del Puiggraciós. Al turó de Puiggraciós hi va haver un poblat ibèric, i pel Congost passava l’antiga via romana que anava a Ausa des de Granularius, és a dir de Granollers a Vic.

El castell de Montmany està situat en un turó que forma un dels contraforts de llevant dels cingles de Bertí, i la seva visió arriba fins al mar i la ciutat de Barcelona: el recinte és petit i s’adapta al terreny, amb una construcció de planta rectangular en la qual resten sencers els murs est i nord. Pujant cap al pla de la batalla i anant a cercar la Roca Centella es troba una curiosa pedra que ha donat nom a la muntanya, de color blanc i que porta esculpits un escut barrat i la llegenda Montmany.

Al poble es poden trobar antics edificis com l’Hostalet de la Merceria, del segle XII, el modernista edifici de l’Hotel Congost, el castell del Rubinat, del XIX, o l’església de Sant Rafael i Santa Anna, del mateix segle.

Dels vint-i-cinc elements catalogats, la Torre de Puiggraciós, del segle XIX, i el castell de Montmany són béns d’interès cultural, i n’hi consten l’aqüeducte de Dosrius, del XVIII, sis cases i quatre masies.