Solivella

Solivella és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, situat al vessant meridional de la serra del Tallat: 21,37 km² a 489 metres d’altitud. És on més àmpliament es parla el subdialecte xipella del català, i assenta la seva economia en l’agricultura, especialment la vinya, i el turisme.

El nom del municipi és la grafia aglutinada de s’Olivella —l’oliveta—, ja que antigament el turó sobre el qual s’aixeca la vila es coneixia com es Puig de s’Olivella: l’olivera encara es pot veure a l’escut i a la bandera del municipi.

Solivella va ser mencionada per primer cop en un document del 1058 amb el nom de Puig d’Olivella. El 1191 va començar a repoblar-se mercès a Gombau d’Oluja, senyor de Vallfogona de Riucorb, qui hi va construir un petit castell. En el segle XIII va passar a mans de la família Anglesola, i al segle XIV van vendre la seva possessió al monestir de Santes Creus, tanmateix poc després van recuperar les seves possessions.

El castell de Solivella va ser bastit a finals del segle XV i a principis del XVI pels Llorac, aprofitant elements anteriors: es trobava a la part més alta de la vila, dominant gran part del terme, i es tractava d’una gran edificació del gòtic florit català. En el seu emplaçament es poden observar les restes d’un gran mur i la porta d’entrada al castell, i el pati d’armes es troba gairebé derruït; al mig del pati hi ha l’antiga cisterna, que es va aprofitar per fer de dipòsit d’aigua de la vila, tasca que encara realitza.

El 1599 es va crear la baronia de Solivella per Felip III de Castella en favor de Simó Berenguer de Llorac i Castelló.

El municipi només té onze elements catalogats: el castell, del segle XV, que és bé d’interès cultural, la casa de la vila, del XX, protegida com a bé cultural d’interès local, tres edificis, dues cases, una església, un molí hidràulic, una creu monumental i una porta de ciutat.