Sarral

Sarral, abans també coneguda com a Sarreal, és una vila de la Conca de Barberà de 52,39 km² a 467 metres d’altitud.

Segons Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, el nom de Sarral és la grafia aglutinada i contracció de Sa Real, i és per això que abans era comuna la forma Sarreal: Sarral tenia estatus de vila reial, és a dir, pertanyia al rei, com Montblanc, i estava exempta del senyoriu de la noblesa, de l’Església o de les corporacions.

S’han trobat restes prehistòriques al terme, la qual cosa indica que es trobava habitat des de temps antics, i també restes de vil·les romanes. Després de la Reconquesta el territori restava sota la jurisdicció del castell de Forès, i al segle XI el lloc era conegut com a Saüc i pertanyia a les terres d’aquell castell. El rei d’Aragó i comte de Barcelona Alfons I el Cast li va atorgar carta de població l’any 1180 i es va constituir com a vila reial; el 1187 el mateix rei va donar al monestir de Santes Creus el privilegi de fer ús del jaciment de ciment i del forn de Sarral.

El 3 de novembre de 1285 el rei Pere II d’Aragó va cedir el domini de les terres al monestir de Santes Creus, però donada l’oposició de la població a dependre del cenobi el lloc va tornar a quedar en mans de la corona el 1383. Finalitzada la Guerra dels Segadors, el rei Felip IV va entregar el lloc al marquès de Mortara en recompensa per la seva lleialtat durant la guerra, i el 1800, en morir el VII marquès sense fills, va passar al marquès de Figueira, que va ser senyor del lloc entre 1828 i 1833.

Dels vint-i-nou elements catalogats hi consten el carrer dels Jueus, del segle XIII, el Celler del Sindicat de Vinicultors, nou molins hidràulics i un aqüeducte.