Pira

Pira és un municipi petit de la Conca de Barberà, 8,01 km² a 385 metres d’altitud, amb el nucli antic protegit com a bé cultural d’interès local. La festa major se celebra el primer dissabte d’agost, per Sant Salvador.

A la fi del segle X l’actual terme formava part d’una faixa de terreny erm i deshabitat entre la frontera oriental del comtat de Barcelona i la del regne sarraí de Lleida, i va ser en un període de relativa calma que s’hi va poder establir un grup reduït de repobladors. La primera notícia documental és del 25 de març de 1067, quan el comte Berenguer Ramon II va donar el castell de Pira al comte Ermengol IV d’Urgell; aquest, el 17 d’abril de l’any següent, va encomanar-ne la repoblació i la defensa a Arnau Pere de Ponts.

A partir d’aquí la història del lloc és la d’un tira-i-arronsa entre ordes i monestirs. El 8 de febrer de 1133 el comte Ermengol VI d’Urgell va cedir el terme en testament a la comanda templera de Barberà. El 18 de desembre de 1164 Pere de Puigverd, senyor del castell i molt malalt, va redactar testament cedint el domini al monestir de Poblet, i el juny de 1176 els seus vassalls Arnau de Ponç i el seu fill Pere de Bellvís van donar Pira al mateix monestir; el 1183 el rei Alfons va confirmar l’honor de Pira a Poblet. El 12 de maig de 1248 Guillem de Montclús va vendre la vila i el castell a l’orde del Temple per tres mil morabatins, i el 1317 el domini va passar a l’orde de l’Hospital.

De nou elements catalogats, l’escut de Cal Celdoni és bé d’interès cultural, i n’hi consten també la casa de Cal Celdoni, del segle XVIII, i el celler del Sindicat Agrícola.