Forès

Forès és un municipi de la Conca de Barberà de 16,03 km² a 866 metres d’altitud, amb una densitat de 2,4 habitants per quilòmetre quadrat.

Va ser vila reial, com consta al seu escut, i va tenir representació a les Corts Catalanes fins que l’any 1390 va complir-se el testament de Pere el Gran, datat el 3 de novembre de 1285, i va passar a ser del monestir de Santes Creus fins a la supressió dels senyorius l’any 1835.

L’any 1990, dins del Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunya, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, encapçalat per Joaquim Molins, va decidir ubicar un abocador de residus industrials controlat al terme de Forès i una incineradora al Pla de Santa Maria. La decisió va generar un rebuig força generalitzat a la Conca de Barberà i a l’Alt Camp, i es va desenvolupar un fort moviment ciutadà d’oposició al projecte: la contestació al pla de residus en aquelles i altres comarques va fer que fos retirat i, posteriorment, que es consensués entre la majoria dels grups polítics del Parlament de Catalunya una llei de gestió dels residus industrials que no donava indicació dels indrets on s’havien de localitzar les infraestructures necessàries. Una altra de les conseqüències va ser la creació del partit comarcal Unió d’Independents Conca de Barberà.

El calendari del poble té, per a un municipi tan petit, una densitat notable: la Matança del porc a primers de març, Forès poesia i música a mitjans de maig, la festa de l’estiu el primer diumenge d’agost, la festa major el darrer dissabte d’agost, la Festa del Sagrat Cor el primer divendres de setembre i la Festa de la Mare de Déu de la Salut el 7 de desembre.

El municipi té quatre elements catalogats: el castell de Forès, que és bé d’interès cultural, dues creus de terme i l’església romànica de Sant Miquel.