Blancafort

Blancafort és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà: 14,48 km² a 428 metres d’altitud. El poble es troba a la part central de la Conca de Barberà, al vessant meridional de la serra del Tallat; el seu terme és força accidentat i està drenat per nombrosos torrents que discorren en direcció nord-sud. Pertany al que es denomina la Conca estricta, i el principal conreu n’és la vinya.

Documentat des del 1207, va ser format a la segona meitat del segle XII a redós del seu castell, que va formar part del Ducat de Montblanc entre els segles XIV i XVIII, i del qual tan sols en resta el topònim del tossalet on estava situat.

Al segle XVIII pagaven delmes a la mitra, a la vila de Montblanc, al seu castlà i al monestir de Vallbona de les Monges. La major part de les seves cases van ser bastides a la fi del segle XVIII i al principi del XIX, i es destaca per la seva magnificència i construcció la Casa Minguella, coneguda popularment per Cal Cavaller, del segle XVII, on apareix, a la seva façana, l’escut nobiliari de la família.

L’economia pròpia és bàsicament agrícola i ramadera; tanmateix, el jovent va, majoritàriament, a treballar a la indústria de Montblanc.

La festa major s’escau el darrer diumenge d’agost, una setmana abans se celebra la Setmana de la Joventut, i el 22 de juliol es fa la festa major petita de Santa Magdalena. Ha estat molt tradicional la devoció dels seus habitants al santuari de la Mare de Déu del Tallat, a Vallbona de les Monges: celebrava romiatge al santuari per Pasqua Florida, juntament amb Forès i Solivella.

El municipi només té onze elements catalogats: Cal Militar i el Celler Vell, del segle XX, la font pública, del XIX, quatre cases més, una església, un edifici, una plaça i un safareig.