Rocafort de Queralt

Rocafort de Queralt és al nord-est de la part central de la Conca de Barberà i marca la separació física entre la Conca estricta i la Baixa Segarra, al coll de Deogràcies; molt a prop del poble neix el riu Anguera, afluent del Francolí. Són 8,47 km² a 566 metres d’altitud.

El nom ve del llatí medieval rocca forte, «roca forta»: el mot roca abunda a la toponímia catalana per designar antics castells bastits damunt una penya, i aquest és el cas. L’afegit «de Queralt» ve del fet que al segle XIII el lloc pertanyia als Queralt de Santa Coloma, que van acabar sent els primers barons de Rocafort.

El lloc apareix ja el 1076 com a pertanyent a Guerau Guitard de Santa Perpètua, que el va repoblar i que hi va trobar la mort a mans dels sarraïns. Dalmau de Queralt va comprar el 1370 la jurisdicció del lloc a Pere el Cerimoniós i així es va formar la baronia, que per successió va passar als Centelles, comtes d’Oliva. Al segle XIV constava com a castlà Berenguer de Llorac, senyor de Solivella, i al segle següent la castlania va passar als Biure; des del 1515 i fins a l’extinció de les senyories la baronia va ser de la família d’Armengol.

Un tret característic del poble va ser la forta emigració a Cuba, i encara s’hi veuen diverses cases construïdes pels rocafortins que hi van anar, com cal Claret, d’estil purament colonial. De set elements catalogats, el castell de Rocafort i el Celler Cooperatiu, del segle XIX, són béns d’interès cultural.