Sant Feliu de Llobregat

Sant Feliu de Llobregat és la capital del Baix Llobregat, cap de partit judicial i seu del bisbat de Sant Feliu: 11,82 km² al marge esquerre del riu.

La presència humana al terme està documentada des de la prehistòria, amb restes paleolítiques a Ca n’Albareda i neolítiques a la cova de l’Or o dels Encantats, al vessant sud del puig d’Olorda, i també s’hi han trobat restes ibèriques i romanes a les Grasses i a la plaça de la Vila. En temps dels romans i durant part de l’edat mitjana el lloc no es deia Sant Feliu sinó Ticiano, Tiano o Micano; el topònim actual no apareix escrit fins al 1002, en llatí i en un document dipositat al monestir de Sant Cugat del Vallès, i venia de l’existència d’una ermita dedicada al sant.

El 1524 es va fundar l’església parroquial de Sant Llorenç, enderrocada durant la Guerra Civil i reconstruïda després al mateix lloc; fins aleshores Sant Feliu depenia de les parròquies veïnes de Sant Just Desvern i Sant Joan Despí. Pocs anys després s’hi va celebrar un judici per bruixeria contra una dona d’origen occità de la vila, Blanca Bardiera, que va acabar amb el seu alliberament sense càrrecs.

Al segle XVII Jaume Falguera hi va construir un palau, que encara es diu Falguera, amb uns jardins extensos que arribaven fins al riu; la propietat va ser fins fa pocs anys dels marquesos de Castellbell, descendents seus, que la van utilitzar fins ben entrat el segle XX. El municipi té 212 elements catalogats, la segona xifra més alta de les comarques que s’han inventariat; la masia de la Torre Abadal està protegida com a bé cultural d’interès nacional.