Sant Vicenç de Montalt

Sant Vicenç de Montalt és un municipi del Maresme a 41 quilòmetres al nord-est de Barcelona, a la vora de la costa: 8,05 km² a 143 metres d’altitud. Es va dir Sant Vicenç de Llavaneres fins al 1935, i rep el nom de Montalt per un dels tres turons que delimiten la població pel nord-oest.

Hi ha testimonis de l’antigor de la parròquia, amb caràcter autònom, que es remunten al segle XII, abans de l’any 1174. Més tard, el 1230, un noble militar barceloní, en Pere Gruny, terratinent degudament facultat, va decidir erigir una capella a la Mare de Déu i un hospital per a pelegrins al lloc anomenat call de Starach; per fer-ho li va caldre l’assentiment dels rectors de Sant Andreu i de Sant Vicenç, perquè aquell lloc figurava dins el terme d’aquelles parròquies, compreses al seu torn dins el domini del castell de Mata. Aquell mateix any la parròquia de Sant Vicenç va perdre la independència i va passar a dependre de la de Sant Andreu, però l’església va conservar una activitat evident.

El poble formava part, juntament amb Mataró i Sant Andreu, de les possessions del castell de Mata, i no va ser fins al 1543 que en van obtenir el privilegi per esdevenir municipi propi.

Dels setanta elements catalogats no n’hi ha cap declarat d’interès nacional: són sobretot cases i masies, com Ca l’Angeleta Neula i Cal Capellà, del segle XVIII, o Cal Ferrer de la Plaça, del XVII.