Caldes d'Estrac

Caldes d’Estrac, coneguda popularment amb el diminutiu Caldetes, és el municipi més petit del Maresme: 0,88 km² a 33 metres d’altitud, amb una densitat de 3.804,5 habitants per quilòmetre quadrat, tres vegades la de la comarca.

El topònim ho explica gairebé tot: deriva del llatí caldarios, «banys calents», i del nom de persona Astaracum, «procedent d’Aquitània», que també va donar nom al territori gascó d’Astarac. Els banys termals han estat al llarg de la història el principal atractiu del lloc. Ja els romans hi anaven —li deien Aquae Calidae— i després els àrabs, i gent de totes les èpoques i cultures ha gaudit d’aquelles aigües.

El 1713, durant l’Expedició del Braç Militar, les forces d’Antoni de Berenguer i de Novell i de Rafael de Nebot i Font es van endinsar cap a l’interior del país amb la intenció de desviar l’atenció del Setge de Barcelona, i van derrotar els francesos a la batalla de Caldes l’11 d’agost i a Vilassar i Teià el 20 d’agost.

Avui l’economia municipal depèn totalment del turisme d’estiu i la major part de les construccions són segones residències; els divendres hi té lloc el mercat setmanal. Dels trenta-un elements catalogats, la Casa Ugalde, la Torre Verda i la Torre Busquets són béns d’interès cultural. Al poble hi ha també la Vila Vella, a la part alta, la Fundació Palau i el passeig de Mar i el passeig dels Anglesos, amb edificis noucentistes i modernistes.