Mataró

Mataró és la capital del Maresme, al litoral mediterrani, a uns 30 quilòmetres al nord-est de Barcelona: 22,53 km² a 28 metres d’altitud i la vuitena població del Principat. Ha estat tradicionalment un centre administratiu de rellevància territorial i un pol de dinamisme econòmic.

Els seus orígens es remunten a la ciutat romana d’Iluro, sobre la qual s’erigeix el centre històric. En època medieval i moderna va destacar pel conreu de la vinya i pel paper preponderant en el comerç marítim i la construcció naval. L’any 1702 li va ser concedit el títol de ciutat, i va ser cap de corregiment i de província marítima i un dels nuclis capdavanters de la Revolució Industrial a Catalunya gràcies a la manufactura tèxtil del gènere de punt, la metal·lúrgia i la implantació del cooperativisme obrer. D’aquell caràcter de capital econòmica en van ser fruit el primer tren de la península Ibèrica, el de Mataró a Barcelona del 1848, promogut per Miquel Biada, i la primera autopista de peatge de l’Estat espanyol, oberta el 1969 entre Mataró i Montgat.

Després l’economia s’ha orientat cap al comerç i els serveis, amb equipaments d’abast supramunicipal com el Port de Mataró, del 1991, i el nou Hospital de Mataró, del 1999.

Amb 321 elements catalogats, Mataró té un dels patrimonis més extensos del país: la basílica de Santa Maria, la casa Coll i Regàs, la presó i les torres de Can Palauet i de Can Tria de Mata són béns d’interès cultural, i la muralla d’època moderna està protegida com a bé cultural d’interès nacional.