Arenys de Munt

Arenys de Munt té 21,29 km² del Maresme a 121 metres d’altitud i limita amb Vallgorguina, Sant Iscle de Vallalta, Canet de Mar, Arenys de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Dosrius.

La primera menció és la de la parròquia de Sant Martí d’Arenys en un precepte del rei franc Lluís el Tartamut donat el 878 al bisbe Frodoí de Barcelona; el lloc formava part del bisbat de Girona. El 998 hi apareix per primera vegada el topònim Arenys, escrit Arennis, referit als sorrals de la riera. El lloc pertanyia al terme jurisdiccional del castell de Montpalau, a Pineda de Mar, que va acabar dins el vescomtat de Cabrera, i des del segle XI fins al 1813 els Tries —substituïts al segle XVI pels Jalpí— van ser els batlles d’Arenys per gràcia del vescomte.

El poble va tenir un fill: el 1574 els habitants del barri marítim van demanar al bisbe de Girona de tenir església pròpia, cosa que els va ser concedida el 1575, i el 1599 els Montcada els van donar permís de tenir consell municipal propi. Així va néixer Arenys de Mar. Al mateix Arenys de Munt, el campanar de l’església de Sant Martí es va començar el 1514 i acabar el 1518, i el 1540 es va enderrocar l’edifici antic per construir l’actual.

Dels 67 elements catalogats, Can Bellsolell de la Torre, del segle XV, està protegida com a bé cultural d’interès nacional, i Can Maiol de la Torre, del XVI, i Ca l’Amar de la Torre són béns d’interès cultural.