Sant Andreu de Llavaneres

Sant Andreu de Llavaneres, sovint anomenat simplement Llavaneres, és una vila i municipi a 36 quilòmetres al nord-est de Barcelona, a la vora de la costa mediterrània, i pertany a la comarca del Maresme: 11,83 km² a 114 metres d’altitud. Llavaneres està entre el mar, situat a l’est, i el Parc Natural del Montnegre i el Corredor, a l’oest. La població té bones comunicacions amb Barcelona gràcies a la línia 1 de rodalies, així com l’autopista C-32 i la carretera N-II, i els divendres té lloc el mercat setmanal.

El testimoni de poblament més antic és el jaciment arqueològic de Rocs de Sant Magí, situat a una cota de 428 metres a la serralada de Montalt: es troba dintre d’un conjunt de blocs granítics de dimensions considerables de l’era paleozoica, formant petits abrics i coves. Aprofitant l’aixopluc natural de les grans roques, dintre d’aquell conjunt hi va haver un assentament humà neolític a l’aire lliure envoltat per una tanca formada per pedres de petites dimensions omplint els espais oberts entre roca i roca, fet que no és gaire habitual en jaciments d’aquell període.

La romanització va significar l’explotació agrícola a gran escala de la plana litoral, amb el sistema de vil·les com la de Cal Sanç, entre la riera de Llavaneres i el torrent de les Bruixes, on s’hi cultivaven conreus de secà: vinya, olivera i cereals. Si els ibers del Maresme habitaven principalment la muntanya, amb els romans la població es va desplaçar a la plana i a la costa.

Llavaneres és esmentada en documents de finals del segle X, i formava part dels dominis del castell de Mata, que al seu torn era feudatari del de Burriac.

El patrimoni catalogat és de 81 elements, entre els quals Ca l’Utzet, del segle XX, protegida com a bé cultural d’interès local, Ca n’Amat, del XVII, i Can Berenguer, del XV.