Canet de Mar

Canet de Mar és a la costa del Maresme, a uns 40 quilòmetres al nord-est de Barcelona i a 15 de Mataró, en un terme de 5,56 km² a 15 metres d’altitud.

El nom ve del llatí cannetum i significa «lloc de canyes». El poble va néixer al segle XI com un petit poblat, citat com la Vall de Canet i Romaguera. Havia format part de la vegueria de Girona fins al Decret de Nova Planta i després del corregiment de Girona, i, juntament amb altres poblacions del nord del Maresme, va passar a la província de Barcelona amb l’abolició de l’antic règim senyorial, el primer terç del segle XIX. El 1579 es va segregar de Sant Iscle de Vallalta, població de la mateixa comarca però més cap a l’interior.

De gran tradició tèxtil, marinera i turística, és també un centre cultural important per les esglésies de Sant Pere, del segle XVI, i de la Mare de Déu de la Misericòrdia, d’estil neogòtic, i per les cases modernistes de Lluís Domènech i Montaner. Altres activitats econòmiques d’importància són la indústria tèxtil, la floricultura i el cultiu de maduixots, en recessió els darrers anys.

El municipi acumula 125 elements catalogats. El castell de Santa Florentina i les torres de sentinella de Can Macià, del segle XVI, de Can María i de Mar són béns d’interès cultural, i entre la resta hi ha vint-i-cinc cases.