Sant Pau de Segúries

Sant Pau de Segúries, històricament Seguries, és un municipi de la vall de Camprodon que pertany oficialment a la comarca del Ripollès: 8,74 km² a 867 metres d’altitud, vora el Ter.

El lloc és esmentat ja l’any 898 i l’església el 920. Entre el 907 i el 927 se’n va possessionar el monestir de Sant Joan de les Abadesses, que en va conservar la jurisdicció; l’abat Pere de Soler hi va establir uns solars entre 1203 i 1217, i el seu successor, Arnau de Corsavell, li va concedir carta de poblament i franqueses el 1217.

El nucli antic és de carrers estrets, i modernament s’ha eixamplat per la carretera de Ripoll a Camprodon. El 1971 s’hi va bastir una nova església, obra de Francesc Vayreda i Pau Monguió; l’antiga església, a llevant del nucli, va ser edificada entre 1681 i 1693.

El municipi va comptar amb un dels primers equips de bàsquet femení de la província de Girona, el Club Bàsquet Santpauenc, i també va ser un dels primers municipis gironins a disposar d’un pavelló cobert. Els conreus són principalment de cereals, són molt importants les pastures i la cria de bestiar, i el poble posseeix una certa infraestructura turística.

El municipi té nou elements catalogats: la via romana del Capsacosta, que passa per la Vall de Bianya i el Capsacosta, està protegida com a bé cultural d’interès nacional, i n’hi consten tres masies, tres ponts, una central hidroelèctrica i una església.