Sant Joan de les Abadesses

Sant Joan de les Abadesses és una vila del sud-est del Ripollès, en un entorn de vall prepirinenca a la llera del Ter: 53,67 km² a 773 metres d’altitud. Compta amb un patrimoni medieval important vinculat al monestir de Sant Joan de les Abadesses, a partir del qual es va originar la població, que en va prendre el nom.

El poblament de la vall data d’èpoques prehistòriques: les troballes arqueològiques demostren l’existència d’assentaments durant el Paleolític inferior, fa uns 200.000 anys. Se sap ben poc de les èpoques posteriors i la romanització hi va ser escassa, tot i que es coneix l’existència d’un ramal de la Via Augusta que remuntava la vall fins al coll d’Ares.

Els orígens del poble actual estan vinculats a la fundació del monestir, consagrat l’any 887 per Guifré el Pelós. Va ser el primer monestir femení de la Gòtia i la primera abadessa va ser Emma de Barcelona, filla de Guifré: es tractava d’una petita comunitat benedictina que va assolir una gran riquesa i va tenir una activitat molt important durant el segle X. Tot i això només va perdurar fins a l’any 1017, quan les monges, acusades d’incomplir la regla per la qual es regien, van ser expulsades per una butlla del papa Benet VIII; aquell episodi històric s’associaria amb el pas dels segles a la llegenda del Comte Arnau. Amb l’expulsió de les abadesses s’inicia un període d’inestabilitat que s’acaba a inicis del segle XII amb el restabliment de la comunitat de canonges, sota l’orde de Sant Agustí.

El municipi té 129 elements catalogats. El monestir, la masia de la Torre, Sant Antoni de Pàdua i Sant Pol són béns d’interès cultural, i el Palau Abacial està protegit com a bé cultural d’interès nacional.