Camprodon

Camprodon és un municipi de la comarca del Ripollès, situat al nord-est de la regió de l’Alt Ter, a la Vall de Camprodon, al cor dels Pirineus orientals: 103,38 km² a 947 metres d’altitud, vora el Ter i el Ritort. Té com a municipis veïns Molló, al nord, Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses i la Vall de Bianya, al sud, Llanars i Ogassa, a l’oest, i Montagut i Oix, al sud-est. L’entitat de població principal és la vila de Camprodon, que es troba travessada pel riu Ter i pel seu afluent, el Ritort, i el terme inclou també Rocabruna, Beget, Creixenturri, Freixenet, Salarça, Bolòs, Cavallera i Bestracà.

L’origen de la vila se situa en l’any 1118, quan Ramon Berenguer III va concedir la construcció del mercat al costat del monestir de Sant Pere, embrió de la vila actual. L’any 1252 Camprodon va esdevenir vila reial i cap de la vegueria homònima i va deixar d’ésser subjecta a la jurisdicció de l’abat del monestir; entre el 1286 i el 1301 el vescomte de Castellnou va ostentar la jurisdicció de la vila, per bé que després va tornar a incorporar-se al patrimoni comtal-reial. Segons un document de l’arxiu de Bagà, a l’any 1348 hi havia les esglésies de Sant Pel·lari i de Santa Maria de Camprodon.

El 2 de febrer de 1428 va ser l’epicentre d’un fort terratrèmol que hi va causar uns 200 morts, i més de 1.000 a tota Catalunya. A més, des del segle XV fins a la segona meitat del XIX Camprodon va patir diversos saquejos, incendis i destruccions causats per les mantes guerres que hi havia al dellà i deçà dels Pirineus en època moderna: hi ha constància del saqueig i incendi de la vila el 1470.

Dels setanta-un elements catalogats, les esglésies de Sant Cristòfol de Beget, del segle XII, i de Sant Pere de Camprodon, del X, i els castells de Camprodon i de Creixenturri són béns d’interès cultural, i el nucli de Beget està protegit com a bé cultural d’interès nacional.