Llanars

Llanars és un municipi de la comarca del Ripollès, centrat per un petit sector de la vall del Ter a l’aiguabarreig amb la Ribera de Faitús: 24,73 km² a 983 metres d’altitud. S’allarga entre Camprodon i Vilallonga, i està situat al nord-est de la regió de l’Alt Ter.

El lloc és esmentat ja el 1027 —Lanars o Landaris als segles XI i XII— i derivaria del de l’antiga vall landarense, nom genèric de la vall de Camprodon. El 1130 Ramon Berenguer III va donar al monestir de Ripoll els delmes i altres drets senyorials del terme, però el domini ripollès no va fer variar l’alt domini del terme, que va continuar essent reial, i la seva jurisdicció era exercida pel veguer de Camprodon.

El duc de Noailles, militar francès, hi va establir el seu quarter general el 1689, quan va assetjar i prendre Camprodon.

Per decret del 16 de juny de 1965 va cedir 0,36 km² a Camprodon, que formaven part del nucli urbà de la vila de Camprodon, al sector del passeig de Maristany: encara ara es pot veure l’antic senyal divisori en el mur de l’antiga fàbrica de galetes Birba.

El 27 de juliol del 1944 es va estavellar al puig de les Agudes un avió bimotor de les forces aèries nord-americanes. Els dos pilots, Harry E. Sharp i William J. Barrons, van ser enterrats al cementiri municipal, i hi van romandre fins que, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, l’agost de 1946, van ser exhumats i retornats als representants dels Estats Units; el 25 de juliol de 2004 l’Associació Centre d’Estudis «La Retirada» va posar una placa commemorativa al lloc de l’impacte, prop del veïnat de Faitús.

El municipi només té quatre elements catalogats: dos ponts, un edifici i una església.