Vilallonga de Ter

Vilallonga de Ter és un poble i municipi del Ripollès situat al nord de la regió de l’Alt Ter: 64,2 km² a 1.067 metres d’altitud. La localitat es troba a la Vall de Camprodon i és travessada pel riu Ter, i el terme està integrat per diversos nuclis de població, entre els quals destaquen Tregurà de Dalt i Tregurà de Baix.

El lloc de Vilallonga és conegut des del 1011 i l’església de Sant Martí des del 1183. Al seu terme tenien propietats el monestir de Ripoll i el de Camprodon, però el domini senyorial era de la família Catllar, o Descatllar, senyors del castell del Catllar, que s’aixecava en un penyal a la dreta del Ter, inaccessible per tres dels seus costats i envoltat en part pel riu, prop del límit entre els termes de Vilallonga i Setcases.

Aquell castell existia almenys des d’abans del 1070 i va donar origen al llinatge Descatllar, que, a més de dominar tot el terme de Vilallonga amb els seus agregats —llevat de Tregurà—, van ser senyors de Rocabruna i més tard del castell de Besora i altres dominis. En van ser membres destacats Damià Descatllar, que va lluitar aferrissadament a favor del retorn dels comtats de Rosselló i Cerdanya a la Corona d’Aragó a partir del 1472, i Lluís Descatllar, governador del castell de Llívia, com molts dels seus antecessors, que va ser acusat d’haver cedit el castell als francesos a l’inici de la Guerra dels Segadors.

Dels dotze elements catalogats, la fortalesa de la Sala, del segle XII, i els castells de la Roca de Pelancà i del Catllar són béns d’interès cultural, i n’hi consten set esglésies.