Riudaura

Riudaura, també Ridaura, és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. Es troba a l’extrem occidental de la Garrotxa, al límit amb les comarques d’Osona i el Ripollès: el terme municipal té una extensió de 23,6 km² i queda aïllat d’Olot pel Coll dels Morts i de Vallfogona per la serra de Puig Estela. La vila és al centre de la vall i està situada a 572 metres d’altitud.

El topònim probablement prové del llatí rivo de Azar, és a dir, riu d’Àzar, en què Àzar és un nom propi, i l’evolució de la paraula seria riudàzar, riudaara, riudara, ridaura. Està fonèticament emparentat amb alguns topònims que acaben de la mateixa manera, amb la terminació -ar convertida al final en femení -a i en masculí -e en els noms actuals corresponents: per exemple, Munciar, avui Mussa; Aransar, avui Aransa, o Taltennar, avui Talliendre. Es tracta segurament d’un sufix -‘ar ibèric.

La documentació més antiga que es conserva amb el topònim és l’acta de fundació del monestir, l’any 852, pel comte Guifré de Besalú, on es descriu com una vall «erma i deserta» de nom Riodazzari; en altres documents històrics apareix el topònim Riodezariam, o variacions com Sancta Maria de Riodesari, Riudazar o Valle Rivo de Azaro.

Les primeres restes humanes a Riudaura es van trobar a la Cantina: set o vuit inhumacions i també una destral plana del període calcolític i bronze antic i mitjà.

Dels trenta elements catalogats, la torre Rodona, del segle XII, és bé d’interès cultural, i n’hi consten Can Bagó, del XIX, Can Bataller, del XVII, el carrer de Rompeculs, del XVIII, catorze cases més, tres masies, dues esglésies, un edifici públic, una creu monumental, un pont, una sepultura, un molí hidràulic, una cabana i una plaça.