Sant Llorenç d'Hortons

Sant Llorenç d’Hortons és a l’extrem nord-est de l’Alt Penedès, al límit amb l’Anoia i el Baix Llobregat: 19,72 km² a 196 metres d’altitud. El poble és al centre del terme, a la dreta de la Rierassa, i dins les dependències de la rectoria s’han descobert restes de l’església romànica primitiva: part del mur de migdia amb una finestra de doble esqueixada, la meitat de la porta romànica amb una arquivolta repicada, una imposta i dovelles, i el mur de ponent sencer, amb vestigis del petit campanar de paret.

El lloc formava part de la baronia de Gelida, la jurisdicció senyorial centrada al castell d’aquell nom que des de la fi del segle X van tenir els Cervelló i que el 1297 van vendre als reis. Un manual de pràctica jurídica del 1632 diu que Sant Llorenç d’Hortons i Gelida eren possessió per indivís del vescomte de Jóc i de dona Blanca Despalau, i encara el 1787 els dos pobles compartien un sol batlle, tot i que cadascun tenia la seva parròquia i el seu rector. Dels masos antics del terme, el més citat és el manso de Laurencio, documentat el 1197 al testament de Pere de Gelida.

El lloc més antic documentat del municipi, però, no és el cap: és Sant Joan Samora, a llevant. El 1080 l’abat de Sant Cugat va encomanar l’església de S. Iohannis de Mora al clergue Ramon Sunifred. És un temple romànic, restaurat cap als anys vuitanta, d’una sola nau amb una capella afegida a septentrió i absis semicircular; la porta, amb arquivolta i impostes, és a migdia, i al mur de ponent s’hi veuen rengles d’aparell d’espiga. Al fogatjament del 1553 el lloc només tenia vuit focs.

El terme ha perdut població per la via administrativa: la Beguda Alta, al seu extrem septentrional, s’estenia també pels termes de Masquefa i de Sant Esteve Sesrovires, i des de l’agost del 2018 el nucli forma part del municipi de Masquefa. Queda la Beguda Baixa, al llarg de la carretera de Martorell a Capellades i al límit amb Sant Esteve Sesrovires, on hi ha la seu de les caves Castell d’Age. Dels trenta elements catalogats del municipi, la gran majoria són masies, com Cal Claramunt dels Tres Trulls o Can Bosc, totes dues del segle XVI.