Gelida

Gelida és un municipi de la comarca de l’Alt Penedès: 26,7 km² a 196 metres d’altitud, vora l’Anoia.

El nom de Gelida ve donat perquè s’hi va establir abans del segle X la tribu amaziga dels Gelida o, segons altres fonts, Banu Gellidassen: aquella tribu provenia de la plana de Xelif, a la Cabília.

Els primers testimonis humans daten de l’època megalítica i ibèrica, i també s’han descobert restes d’hàbitat pertanyents a l’època romana. A partir del segle X es comencen a trobar notícies escrites sobre Gelida. Els nuclis urbans més antics són a l’entorn del castell i de la capella romànica de Sant Miquel, al mateix lloc on s’aixeca l’actual parròquia. Al segle XIII les parròquies de Gelida, Sant Llorenç d’Hortons i Sant Joan Samora formaven un únic municipi, i així es mantindrien fins entrat el segle XIX.

A l’entrar el segle XVIII l’economia gelidenca es basava en l’agricultura, l’explotació del bosc, el cànem, alguna fàbrica d’aiguardent i pous de glaç; més tard s’hi va afegir la fabricació de paper a la riba de l’Anoia. El 1783 va ser construït el Molí Vell, seu des del 1825 de l’acreditada marca Guarro, i posteriorment es va bastir el Molí Nou, que amb el temps seria seu de la paperera La Gelidense: ambdós van donar feina a molta gent i durant tota una època van ser el pilar econòmic més important. La industrialització i l’arribada del tren, el 1865, van obrir nous camins i van ser la causa del notable creixement de la vila, especialment durant la segona meitat del segle XIX.

El patrimoni catalogat és de 113 elements, entre els quals la Casa del Senyor i el castell de Gelida, que són béns d’interès cultural, i l’avinguda Colomer, Ca l’Adela i Ca l’Aleix, del segle XX, protegides com a béns culturals d’interès local.