Castellví de Rosanes

Castellví de Rosanes és un municipi de la comarca del Baix Llobregat i de la comarca natural del Montserratí: 16,38 km² a 178 metres d’altitud, vora l’Anoia. És al vessant nord del sector més septentrional del massís d’Ordal i s’estén fins a la riba del riu Anoia; per l’est desguassa per la riera de Can Mitjans, un afluent per la dreta del Llobregat.

El terme està format, a més del nucli urbà, pels barris dels Àngels i Miralles i les urbanitzacions de Can Sunyer del Palau, el Taió i Valldaina. L’accés principal és la carretera de Martorell a Gelida, la C-243b, si bé també existeix un tramat de camins carreters que connecten el poble amb Corbera de Llobregat i Sant Andreu de la Barca.

L’origen històric del municipi és el Castell Vell de Rosanes, documentat des de l’any 963, que va ser centre de la baronia de Castellvell nascuda al segle XI durant el procés d’expansió dels comtats catalans a partir de la conquesta de territoris sarraïns: els seus dominis incloïen els actuals termes de Castellví, Abrera, Sant Andreu de la Barca, Sant Esteve Sesrovires, Castellbisbal i Martorell.

Durant l’època medieval va mantenir el seu estatus de fortalesa estratègica i va ser un centre d’atracció de trobadors en mans dels llinatges de Castellvell i de Montcada. El 1397 va ser incorporat a la Corona arran de la invasió de Mateu I de Foix, amb la qual cosa va rebre el privilegi de ser declarat carrer de Barcelona, i l’any següent hi va estar presoner i hi va morir el comte Joan I d’Empúries. El castell va ser destruït el 22 de gener de 1714 per les forces filipistes.

Dels vint-i-sis elements catalogats, el Castell Vell de Rosanes, del segle X, és bé d’interès cultural, i el Convent de Miralles, del XIII, està protegit com a bé cultural d’interès nacional.