Sant Esteve Sesrovires

Sant Esteve Sesrovires, sovint només Sesrovires, és un municipi de la comarca del Baix Llobregat i de la comarca natural del Montserratí: 18,56 km² a 183 metres d’altitud, vora l’Anoia.

Els primers vestigis de població en temps dels romans haurien pogut concentrar-se en alguna de les rovires enlairades del terme. Anterior al poblament medieval i sense connexió amb aquest, al Pou del Merli hi ha testimonis d’un eremitisme primitiu, relacionat amb la tradició visigòtica anterior: hi ha tres eremitoris excavats artificialment a la roca, que van ser aprofitats posteriorment com a barraques de pagès, per la qual cosa n’hi ha dos de molt transformats, i sobre els eremitoris, al cim del turó, hi ha vestigis d’un poblat que podria ser altmedieval.

Els orígens medievals cal cercar-los en la baronia de Castellvell de Rosanes. La documentació més antiga que parla de la parròquia de Sant Esteve és del 1082. El 1221 Guillem de Montcada, senyor de la baronia, amb la seva mare Guilleuma de Castellvell, va empenyorar als seus creditors —Berenguer Grau, Guillem de Llacera i altres— el Castellví de la Marca i el castell de Sant Esteve Sesrovires. Senyor de la baronia de Castellvell el 1329, Roger Bernat de Foix, essent al Castellví de Rosanes, va rebre en presència de diversos nobles i del notari Francesc de Rubí homenatge feudal de Sibil·la, vídua de Ramon Rosanes, pels castells de Rosanes i de Sant Esteve Sesrovires. El 1404 el castell i la parròquia van ser separats de la baronia pel rei Martí l’Humà, que els va vendre a carta de gràcia a Pere Sacalm, al qual el rei va vendre també la jurisdicció.

Dels divuit elements catalogats hi consten les Bodegues Roger Goulart, del segle XX, Ca n’Amat i Can Canals Nubiola, del XIX, quatre cases més, quatre masies, dos eremitoris, un edifici, una església, una torre de defensa, un celler i una creu de terme.