Masquefa

Masquefa és a l’extrem més oriental de l’Anoia, dins la comarca natural del Montserratí: 17,06 km² de terreny suaument ondulat a 257 metres d’altitud, amb la cota més alta a 297 al nord-oest i una xarxa de torrents i barrancades que s’enfonsen cap al Llobregat. La densitat, 592,7 habitants per quilòmetre quadrat, és quatre vegades la mitjana comarcal.

El nom ve de l’àrab i vol dir terra fèrtil, cosa que fa pensar que el castell el van construir els sarraïns quan el Llobregat feia de riu fronterer. La primera documentació és del 30 de març del 963, quan el comte de Barcelona Miró I va vendre el castell i la parròquia de Masquefa, amb els delmes i les primícies, a Ennec Bonfill.

Les tres esglésies del poble expliquen el seu creixement per etapes. La de Sant Pere i la Santa Creu, documentada des d’aquell mateix 963, és una nau única amb volta de canó lleugerament apuntada i absis semicircular; l’obra romànica, de la fi del segle XII o inicis del XIII, és de carreus grossos ben escairats, amb una cornisa que ressegueix els murs i, a l’absis, un fris de dents de serra i arcuacions cegues amb mènsules esculpides. El 1598 s’hi va obrir la capella de Sant Sebastià i el 1664 la del Roser, i va ser la parroquial fins al 1879; al poble se la coneix com el cementiri vell, perquè hi va haver el cementiri fins al 1922. La capella del Roser, documentada des del 1645 tot i que sembla construïda el 1622, va perdre la cúpula per un llamp el 1826 i va fer de parroquial entre 1879 i 1926. I l’església de Sant Pere actual es va construir entre 1922 i 1925 segons projecte d’Enric Sagnier: nau amb capelles laterals interconnectades, absis semicircular i embigat a dues aigües sostingut per arcs ogivals, amb campanar de maó vist coronat amb ferro forjat; conserva una pica baptismal de l’església vella amb l’escut de Barcelona i la data de 1562.

L’ajuntament, també inventariat, és un edifici de sobrietat neoclàssica amb la façana estructurada com un arc de triomf i sense cap decoració, rehabilitat a la segona meitat dels anys noranta. El castell de Masquefa està declarat bé d’interès cultural. El dilluns de Pasqua es fa l’aplec al cementiri vell, amb sardanes i costellada popular, i la festa major petita de Sant Isidre se celebra el cap de setmana més proper al 15 de maig, amb el sopar popular de faves com a acte característic.