Sant Just Desvern

Sant Just Desvern és als vessants sud-occidentals de la serra de Collserola, en un terme de 7,81 km². La seva adscripció comarcal ha canviat: quan la Generalitat va fer la divisió comarcal del 1936 el va integrar al Barcelonès, juntament amb la veïna Esplugues de Llobregat, i el Parlament de Catalunya va incloure totes dues al Baix Llobregat el 12 de desembre de 1989, atenent a la seva vocació tradicional.

El nom del poble és el resultat d’una transformació documentada pas a pas. La primera menció escrita coneguda és d’un document del 8 de desembre de l’any 965, contingut al Cartulari de Sant Cugat del Vallès i conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó: és una carta de donació d’un prevere anomenat Joan, i allà el lloc rep el nom de Villa Birce. Els documents següents ja són del període immediatament posterior a l’atac sarraí del 985 i fan referència a dues de les seves víctimes: el testament sacramental d’un home dit Moció, del 26 de juny de 987, i una carta d’una dona anomenada Dadil, sense data però presumiblement coetània. Les denominacions que hi figuren són Berce i Vercio, i els documents posteriors mostren la transició de Birce fins a l’actual Desvern.

L’església parroquial dels sants Just i Pastor està documentada des del 987. Dels 71 elements catalogats del terme, la majoria són cases i masies, algunes molt antigues: Can Baró és del segle XIII, Can Campreciós del XIV i Can Biosca del XVI. Can Ginestar, documentada des del 1403 i transformada en estil modernista a partir del 1904, acull els gegants del poble.