L'Hospitalet de Llobregat

L’Hospitalet de Llobregat és la segona ciutat de Catalunya en població i la més densament poblada de tot Europa: 12,4 km² al marge esquerre del Llobregat, amb 23.561,4 habitants per quilòmetre quadrat i una continuïtat de trama urbana amb Barcelona. El quilòmetre quadrat més crític d’aquella densitat és entre els barris de Collblanc i la Torrassa.

Les primeres restes materials de certa importància trobades al terme són del segle IV aC i corresponen a la cultura ibèrica, tot i que hi ha proves de presència humana al paleolític i al neolític a la vall del riu, amb una peça de ceràmica que es data cap al 3000 aC. És difícil trobar-ne més, perquè el procés de suburbialització del territori n’ha pogut destruir moltes; en aquella època, a més, la part del municipi que es diu la Marina encara era sota el mar.

De l’estada dels romans, a partir del segle II, se n’han trobat nombroses restes, entre les quals el Cap de Medusa, una peça d’ús funerari l’original de la qual es conserva al Museu d’Arqueologia de Catalunya. La presència romana es fa efectiva entre el 150 i el 75 aC.

La ciutat té 116 elements catalogats. La masia de Ca l’Esquena Cremat i l’escut de Can Rigalt estan protegits com a béns culturals d’interès nacional, i són béns d’interès cultural la masia de Can Sumarro i les cases de Casa España i l’Harmonia, totes tres del segle XVI.