Esplugues de Llobregat

Esplugues de Llobregat és el municipi més petit en extensió de la comarca del Baix Llobregat, amb 4,6 km² a 110 metres d’altitud, tot i que fins al 1990 va pertànyer al Barcelonès. Limita amb els municipis de Barcelona, Cornellà de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Joan Despí i l’Hospitalet de Llobregat, i amb 10.527 habitants per quilòmetre quadrat és un dels termes més densos del país.

Al cim de la muntanya de Sant Pere Màrtir s’hi han trobat restes de ceràmica ibera, tot i que no s’ha trobat cap resta estructural. Esplugues es troba documentada des de l’any 964, en un testament on s’esmenten cases, vinyes i hortes, però sense esmentar cap nucli de població; no serà fins a l’any 1096 quan es farà una delimitació del territori, enregistrant una desena de cases. De l’esglesiola d’aleshores no en queda cap resta, però sí que es pot afirmar que era molt petita, romànica i que tenia un petit campanar d’espadanya: dedicada a Santa Maria Magdalena, va ser consagrada l’any 1103 pel bisbe Berenguer de Barcelona.

Al segle XII la família més important és la dels Picalquers, amb la majoria de propietats del terme, entre les quals hi comptava el Castell de Picalquers. Durant l’edat mitjana, doncs, Esplugues s’articulava entorn de dos nuclis: el de la sagrera, amb l’església i diverses masies al voltant, i el nucli del Raval, on es trobava el castell i l’antic hostal. No serà fins al segle XVIII, amb la construcció de la Carretera Reial, que es desplaça el centre del poble entorn d’aquella nova via, fent perdre rellevància a l’antic nucli del Raval.

Dels setanta-vuit elements catalogats, el fort de Sant Pere Màrtir és bé d’interès cultural, i n’hi consten l’aqüeducte sobre el torrent d’en Farré, del segle XIX, la barriada Pi i Margall, del XX, Cal Pouplana, catorze cases més, set masies, tres edificis, un altre aqüeducte, un cementiri, un edifici escolar, una fàbrica, un edifici industrial i un arbre singular.