Cornellà de Llobregat

Cornellà de Llobregat té una història definida per tres factors: la proximitat de Barcelona, el fet de ser territori de pas de les vies d’entrada i sortida de la capital, i el riu. Són 6,99 km² al marge esquerre del Llobregat, amb 13.198,1 habitants per quilòmetre quadrat, de les densitats més altes del país.

El nom remet a un origen romà, Cornelianum, i d’aquella època queden vestigis a la zona del barri Centre, entre l’església parroquial de Santa Maria i el castell; també hi ha restes visigòtiques. La primera referència escrita és del 980: ja hi havia una església i una torre de defensa contra els sarraïns al mateix lloc on al segle XIV es va construir el castell actual. Al segle XIII la població es va incorporar al territori de Barcelona i, per poc temps, va pertànyer a les Franqueses del Llobregat; fins al segle XVIII va ser una zona agrícola dominada pels masos. Les columnes que presideixen l’accés a l’ajuntament, joies de l’art preromànic català, van aparèixer en una reforma del 1928.

El 1716 la ciutat es va separar de Barcelona pel Decret de Nova Planta. Un segle més tard, el 1811, els saquejos de les tropes franceses i una sequera gravíssima van deixar a la memòria local l’Any de la fam. El canvi de fons va arribar el 1819 amb la inauguració del canal de la Infanta, que va permetre estendre el regadiu i va obrir la porta a la industrialització.

El ferrocarril hi va arribar el 30 de setembre de 1855, amb la línia de Barcelona a Molins de Rei, complementada poc després amb un servei de tartanes que anava de Cornellà a Sant Boi a través del Revolt Negre; aquell sistema va durar fins al 29 de desembre de 1912, quan es va inaugurar el tram de la línia Llobregat-Anoia que creuava la vila per la zona baixa, el conegut Carrilet. Durant tot un segle el tèxtil va ser la base econòmica del municipi, i amb les dues línies de ferrocarril van créixer els nuclis separats del centre: Riera, Almeda, Pedró i la Gavarra. El 1910 l’empresa Siemens s’hi va establir.

A partir del 1950 van arribar molts habitants nous i la industrialització i la urbanització van avançar de manera sovint desordenada: el barri de Sant Ildefons es va construir als anys seixanta i Fontsanta el 1974, i cap al final d’aquella dècada la ciutat ja passava dels cent mil residents. Dels 62 elements catalogats, el castell de Cornellà és bé d’interès cultural, i n’hi consten també la masia de Can Maragall, del segle XIII, la Fàbrica Bagaria i la central de bombeig d’Aigües de Barcelona.