Sant Boi de Llobregat

Sant Boi de Llobregat s’estén entre les muntanyes del Baix Llobregat, el riu i la plana del Delta, en un terme de 21,47 km² que combina espais urbans, agrícoles, forestals i fluvials. És el segon municipi més poblat de la comarca, només per darrere de Cornellà.

Les restes humanes més antigues del terme són ibèriques i daten del segle VI aC, però el territori no es va convertir en un nucli pròsper fins a l’arribada dels romans. D’aquella època és el santboià més antic del qual se coneix el nom: Iulius Anicetus, que a final del segle I fabricava i comerciava àmfores de vi, algunes de les quals van arribar fins a Roma. El principal referent romà del municipi són les termes romanes que hi ha vora el Llobregat, al centre històric de la vila, protegides com a bé cultural d’interès nacional.

El creixement de la ciutat es pot llegir en tres salts. A les primeries del segle XX el municipi ja passava dels cinc mil residents i era el més poblat de la comarca, amb la població ocupada sobretot a l’agricultura; abans de la Guerra Civil n’havia doblat la xifra, i va ser als anys seixanta i setanta, amb la creació d’indústries i els grans moviments migratoris, quan la ciutat es va transformar del tot: la població del 1955 es va multiplicar per cinc en vint anys.

Dels 89 elements catalogats, són béns d’interès cultural el castell de Sant Boi i les torres de defensa de Benviure, de Llor i del Fonollar.