Sant Joan de Vilatorrada

Sant Joan de Vilatorrada ha canviat de nom quatre vegades en quaranta-cinc anys. El nucli originari s’anomenava Sant Martí de Torroella; el 1937 va passar oficialment a Vilatorrada de Cardener, després de la guerra es va recuperar el nom antic, el 1962 va esdevenir Sant Joan de Torroella i el 1981 va quedar en la forma actual. Avui el municipi, de 16,43 km² del Bages a 277 metres d’altitud, inclou l’entitat municipal descentralitzada de Sant Martí de Torroella.

L’indici més remot del poble va aparèixer el 12 d’octubre de 1949, quan Francesc X. Sitjas i Molins, secretari del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, va reparar en unes pedres arraconades al costat de la porta de l’antiga església parroquial: era una ara romana. Un mes després va ser donada al museu municipal de Manresa, on encara és. Segons Georges Fabre, a Epigrafia romana de la comarca del Bages, l’ara havia estat serrada intencionadament en dues meitats longitudinals, sense que se n’entengui el sentit, i està molt deteriorada per la mala qualitat del gres.

De l’alta edat mitjana no n’ha quedat gairebé res, ni documents ni restes, i els orígens del poble se situen al segle IX, amb la repoblació que va impulsar Guifré el Pilós; el pla de Bages va trigar més a repoblar-se i probablement es va fer sota el govern dels seus fills. Les primeres referències geogràfiques del terme són d’una delimitació del 978, en una butlla que el papa Benet VII va dirigir al bisbe Froia de Vic amb els límits del terme antic de Manresa; una segona es va haver de redactar arran de la destrucció de Manresa el 999 per les forces d’Al-Mansur.

El nom de Torroella consta des del 972, quan en fundar-se el monestir de Sant Benet de Bages se li van donar terres i molins del terme de Joncadella i Torroella, i encara abans, el 899, en una donació de cases i terres a Torruella al mateix monestir. Dels segles XI al XV el mas va ser la forma de poblament predominant, i les dues esglésies que van acabar atraient població —Sant Martí de Torroella i l’església vella de Sant Joan, al Mas Sant Joan— depenien respectivament de Sant Benet de Bages i de la canònica de Santa Maria de Manresa.

De catorze elements catalogats, la Torre del Telègraf, una torre de telegrafia òptica del segle XIX, és bé d’interès cultural; també hi consten la cova de Joncadella, la fàbrica de Cal Gallifa, avui centre cultural, i un grapat de masies dels segles XVI al XVIII.