Callús

Callús és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages: 12,5 km² a 260 metres d’altitud, vora el Cardener.

Els antecedents històrics de Callús estan en l’antic castell —avui un munt de ruïnes— titulat Gotmar, existent ja l’any 941. Documents de la fi del mateix segle X l’anomenen Castellet, potser per comparació amb el castell veí, més gran, de Súria. El 1026 es parla del castell Gotmar, anomenat castellús o castell petit: el mot castellús, sinònim de castellet i diminutiu de castell, sembla demostrar que es tractava d’una fortalesa de poca importància militar o de petites dimensions materials, i de castellús hom fa derivar el topònim Callús o Catllús. Altres etimologistes n’han cercat l’origen en l’expressió Castell d’En Lluci, que manifestaria el nom d’un propietari o estadant del castell, però aquella denominació no surt en documents d’abans del segle XIII.

El cognom Callús o Catllús aplicat a diverses persones de la família del castell es troba en nombrosos documents dels segles XII i següents. A mitjan segle XIV el noble Eimeric de Sallent, ciutadà de Manresa, figura com a senyor, i un seu descendent llunyà, Jaume Vicenç d’Alemany-Descatllar, senyor de Palmerola i baró de Callús, regent de la tresoreria reial, l’any 1708 obtenia de Carles III la creació del marquesat de Callús a favor seu. En l’última postguerra el títol de marquès de Callús va ser rehabilitat a favor del marquès de Palmerola i comte de Fonollar.

El poble actual està situat al peu de l’antic castell.

El municipi només té vuit elements catalogats: el castell de Callús, que és bé d’interès cultural, el mas Gras i l’església de Sant Sadurní, del segle XX, l’església de Santa Maria de Viladelleva, del XI, una barraca de vinya, una masia, un arbre singular i una tina.