Santpedor

Santpedor es deia Sant Pere d’Or. El nom ve de la construcció de l’església de Sant Pere a l’indret que antigament es coneixia com el lloc d’Or, i la contracció va passar per l’estadi intermedi de Sant Pè d’Or abans d’arribar a la forma actual. El document més antic que parla del lloc d’Or és del 937, l’església consta des del 996 i el castell s’esmenta com castrum Auri en una butlla del papa Benet VII del 978. Són 16,5 km² al sector més pla del Bages, a 336 metres d’altitud.

Entre els segles XI i XIII la vila va créixer de manera sostinguda, i el creixement va culminar a la primera meitat del XIV fins que la pesta negra la va castigar durament el 1348. Santpedor era vila reial: no depenia de cap senyor feudal sinó directament de la corona, i quan Pere el Cerimoniós la va vendre al noble Francesc de Perellós, els santpedorencs van reunir cinc mil florins d’or per recuperar els drets sobre el municipi i tornar a la protecció reial. El 1400 Martí l’Humà va premiar l’esforç atorgant a la vila el títol de Carrer de Barcelona, i el poble tenia el privilegi d’enviar representants a les corts catalanes.

Entre els segles XVI i XVIII, a banda de l’agricultura, hi van tenir pes els paraires —filadors, cardadors i teixidors de llana— i la producció d’aiguardent, que s’exportava a altres comarques. Durant molts segles Santpedor va ser la segona població del Bages i va mantenir fortes rivalitats amb Manresa. Va participar activament a la Guerra del Francès, i la memòria popular hi ha fet llegenda de la intervenció del jove Isidre Lluçà i Casanoves, el timbaler del Bruc, en el primer combat del Bruc, el 6 de juny de 1808.

Després d’aquella guerra va venir una regressió econòmica que la competència de les noves indústries de vora els rius va agreujar, perquè aquí encara es teixia a mà; les tres guerres carlines i la fil·loxera van tancar un segle XIX poc afortunat. La recuperació va arribar al primer quart del XX, amb el ferrocarril el 1884, la Cooperativa Agrícola el 1905, l’electricitat el 1911 i la portada d’aigua el 1932.

De la vila emmurallada es conserven alguns portals, protegits com a bé d’interès cultural, i l’església de Sant Pere, d’origen romànic i factura gòtica. A l’entorn hi ha l’ermita de Sant Francesc, que fa de mirador sobre el pla de Bages, i Santa Anna de Claret, amb dues esglesioles: la romànica de Santa Maria i la barroca de Santa Anna. El 1987 la vila va ser proclamada Ciutat Pubilla de la Sardana, i un monument de la plaça Catalunya ho recorda.