Sant Salvador de Guardiola

Sant Salvador de Guardiola porta al nom una torre de guaita. El segon mot ve del llatí vulgar, a partir del germànic wardja, «guardià», i a l’alta edat mitjana guardiola era sinònim de castellet o talaia, construccions habituals en una zona de frontera com el Bages; el primer ve del llatí Salvatore, per la devoció a Sant Salvador. Entre 1937 i 1939 el municipi es va dir oficialment Guardiola de Bages. Són 37,15 km² al sector sud-occidental de la comarca, entre Manresa i el límit amb l’Anoia, a 334 metres d’altitud.

Els orígens van lligats al castell de Guardiola, documentat des del 924, que tot apunta que va bastir el noble Sal·la, fundador del monestir de Sant Benet de Bages i impulsor de la repoblació i la fortificació de bona part de la comarca al segle X. El domini comprenia l’actual municipi i part de Vallformosa, avui dins Rajadell, però no Salelles, que des de l’edat mitjana va quedar sota la jurisdicció de Manresa.

La senyoria del castell va passar per diverses mans i els castlans que l’administraven van adoptar el nom de Guardiola. Al segle XIV s’hi documenta un alberg o mas que és l’origen de l’actual Cal Miralda, i a partir del XVI la família Miralda va esdevenir propietària del castell i el va convertir en una masia, que ha perviscut fins avui; al segle XIX s’hi va aixecar un edifici residencial nou i, durant la Guerra Civil, la casa va fer de quarter republicà.

En paral·lel al castell, els nuclis eclesials van tenir un paper important. La parròquia de Sant Salvador, documentada des del segle XI, va esdevenir el centre del poble que acabaria donant nom al municipi, mentre que Salelles, amb l’església de Sant Sadurní, va restar històricament vinculat a Manresa. El terme el completen diversos ravals i un conjunt d’urbanitzacions creades al llarg del segle XX, entre les quals destaca el Calvet.

De set elements catalogats, el castell de Guardiola és bé d’interès cultural i la torre de la Guíxola o d’en Brunet, una torre de telegrafia òptica del segle XIX, està protegida com a bé cultural d’interès local. Del poble era el ciclista Josep Pesarrodona, que va guanyar la Volta a Espanya el 1976.