El Pont de Vilomara i Rocafort

El Pont de Vilomara i Rocafort és un municipi de la comarca del Bages: 27,41 km² a 202 metres d’altitud. Està situat al marge esquerre del riu Llobregat i envoltat pels termes de Manresa, a ponent, Sant Fruitós i Talamanca, a tramuntana, Mura, a llevant, i Sant Vicenç de Castellet, a migdia.

El primer pont de Vilomara sobre el riu Llobregat existeix des de temps molt remots i era de fusta, segons demostren uns forats sota l’arcada del pont actual. En temps dels romans, on hi havia el pont de fusta, es va construir el pont de pedra, el «pont de Vila Amara», i el camí ral que va del Bages a Bàrcino, passant per la muntanya de Sant Llorenç i per la comarca del Vallès; amara en llatí significa ‘submergit’. En el segle V, durant la invasió de l’Imperi romà, el camí ral probablement seria un dels camins de penetració dels invasors.

La referència escrita més antiga que es té del municipi és de l’any 932. En aquella època de la formació de Catalunya el territori estava format per diferents comtats, i qui governava els comtats catalans de Barcelona, Girona i Osona —en aquest últim s’inclou el comtat de Manresa— era el comte Sunyer, fill petit de Guifré el Pilós. Un document d’aquell any dona fe d’una venda de terres al comtat de Manresa, en el terme de la Vall de Nèspola, al lloc conegut com a Ullastrell, avui Oristrell: aquelles terres limitaven a l’est amb el Palacio de Avezia, nom antic del lloc on s’assentarà el castell de Rocafort.

Dels trenta-un elements catalogats, el castell de Rocafort i l’església de Santa Maria de Matadars són béns d’interès cultural, i crida l’atenció el nombre de tines protegides —vint-i-quatre, entre les quals les d’en Ricardo i les de l’Oliva, del segle XIX—, testimoni de l’antiga vinya de la contrada.