Sant Fruitós de Bages

Sant Fruitós de Bages és un municipi del Bages de 22,29 km² a 247 metres d’altitud, vora el Llobregat i la sèquia de Manresa.

L’indret i l’església de Sant Fruitós de Bages són documentats des d’abans de mitjan segle X, i la dedicació de l’església a Sant Fruitós deriva de la presència d’unes relíquies d’aquell bisbe i màrtir tarragoní a la població. El municipi va ser el resultat de l’agregació de les parròquies d’Olzinelles, Vall dels Horts, Sant Iscle, Sant Fruitós de Bages i Claret, que tenien en comú el seu veïnatge i la seva dependència del monestir de Sant Benet de Bages.

En els fogatges del segle XV el lloc s’anomena Sant Benet de Bages i en el del segle XVI, Sant Fruitós. En els primers censos del segle XIX es va castellanitzar com San Fructuoso de Bagés; el 1933 es va recuperar el mateix nom actual, canviat el 1937, en el context revolucionari, a Riudor de Bages, i durant el franquisme es va retornar al nom castellanitzat, que no es va canviar fins al 1979.

Potenciada per la proximitat amb Manresa, Sant Fruitós és un important centre d’indústria amb nombrosos polígons industrials i funciona com a poble dormitori per a molts treballadors ocupats en la indústria, el comerç i els serveis de la capital comarcal; és també centre d’estiueig i de segona residència amb els nuclis de Pineda de Bages, les Brucardes i la Rosaleda. El poble té emissora municipal pròpia, Ràdio Sant Fruitós, que va fer la primera emissió l’any 1982.

Dels trenta-un elements catalogats, el monestir de Sant Benet de Bages i la Torre de Sant Martí són béns d’interès cultural, i n’hi consten vuit esglésies més i cinc masies.