Dosrius

Dosrius és un municipi de muntanya del Maresme, situat a la capçalera de la riera d’Argentona —que allà es diu de Dosrius— al límit amb el Vallès Oriental: 40,73 km² a 147 metres d’altitud, formats pels nuclis de Dosrius, Canyamars i Can Massuet-El Far. Els diumenges hi té lloc el mercat setmanal.

El topònim apareix documentat per primer cop el 963 com a Duos Rios, però diversos descobriments arqueològics han demostrat presència de població durant el Paleolític i, més tard, de nuclis ibers, i també hi ha constància de la presència romana amb sitges i tombes. El castell de Dosrius, un dels més antics de Catalunya, va ser un enclavament estratègic a l’edat mitjana i va allotjar la nissaga dels Dosrius, els Castellà i els Sentmenat.

L’aigua va marcar la història moderna del poble. L’explotació comercial dels aqüífers de Dosrius va ser un dels fets més destacats de la segona meitat del segle XVIII: la companyia Palau, García y Compañía en va iniciar l’explotació, que el 1867 va passar a la Compagnie des Eaux de Barcelone, aleshores de capital belga, que va portar l’aigua fins a Barcelona mitjançant 22 viaductes i 47 túnels que omplien el dipòsit de la Torre de les Aigües, a l’Eixample.

Dels trenta-un elements catalogats, el castell de Dosrius és bé d’interès cultural, i n’hi consten tretze masies, quatre esglésies, quatre pous de neu, dos arbres singulars i un dolmen.