Martorell

Martorell és a la confluència de l’Anoia i el Llobregat, on aquest darrer forma un congost decisiu per a les comunicacions entre el Baix Llobregat, el Vallès i el Penedès i, per extensió, entre l’interior de la península i Barcelona. Per aquí passava la Via Augusta en temps dels romans —en queda la part romana del pont del Diable— i avui hi passen dues autopistes, la línia de Renfe, el metro del Baix Llobregat i l’alta velocitat. Són 12,76 km² tradicionalment considerats capital de fet del Baix Llobregat Nord.

El testimoni més antic de presència humana al terme són dues tombes neolítiques descobertes a la zona de l’antiga bòbila Bonastre: un enterrament col·lectiu amb quatre gots de ceràmica fets a mà i restes de deu persones, i una tomba individual amb un esquelet doblegat acompanyat d’una peça de ceràmica. Al Museu Municipal se’n conserven un fragment de crani, tres maxilars inferiors, quatre recipients i dos fragments de sílex. Martorell s’ha identificat tradicionalment amb l’Ad Fines dels romans, per l’emplaçament al costat del pont sobre el Llobregat, l’antic Rubricatus, i el 792, abans de la conquesta de Barcelona per Lluís el Pietós, prop del pont s’hi va lliurar la batalla d’Ad Pontes entre musulmans i francs.

L’origen del poble és al marge dret de l’Anoia, lleugerament elevat sobre la plana d’inundació, al barri que encara es diu la Vila. Dels 78 elements catalogats, són béns d’interès cultural el pont del Diable, els castells de Rocafort i de Rosanes del Peiret, la Torre de Guaita, el Seny de les Hores i el Museu Municipal Vicenç Ros.