Balsareny

Balsareny porta al nom la seva geologia: és la juxtaposició de balç i areny, perquè tant el castell, que és l’origen del poble, com el poble mateix són a la vora d’una balcera que el Llobregat va afaiçonar en terrers sorrencs. El primer document que hi al·ludeix, del 951, l’anomena Balceringia, i d’altres del mateix any i dels següents parlen del pago Balzarenensi, de Balzarenne, Balciaregno, Balceren o Balciaren. Són 36,91 km² al nord del Bages, a 327 metres d’altitud, en terreny ondulat amb boscos de pi blanc.

El llinatge dels Balsareny es coneix des de la fi del segle X. A la primeria de l’XI hi destaca Guifred de Balsareny, casat amb Emma Ingilberga de Besora i pare de Guillem de Balsareny, el bisbe que el 1046 va succeir l’abat Oliba a la seu de Vic i que va heretar el castell del seu germà Bernat Guifre. El 1281 Mateu de Balsareny va vendre la senyoria a Ramon de Peguera, majordom reial en temps de Pere III el Cerimoniós, i al segle XV Pere Miquel de Peguera va formar part de l’estat major del comte Hug Roger III de Pallars en la guerra contra Joan II. Dels Peguera la senyoria va passar als Oliver i, per enllaços matrimonials, als Alòs-Martín, de la casa marquesal d’Alòs i de Llió.

El poble es va formar a l’ombra del castell, arran d’un cingle de la dreta del Llobregat i separat del tossal de la fortalesa per la riera del Mujal. Des del segle X el terme era de masos dispersos, i un nucli urbà reduït es va constituir al segle XI en una sagrera al voltant de l’església de Santa Maria, l’actual carrer del Trull. Al final del segle XVI el baró Ferran Oliver va vendre terrenys i va autoritzar a edificar-hi cases: així van néixer els carrers Vell, Nou i de la Creu. Al segle XVIII s’hi van constituir els ravals de Manresa i de Berga, i al XIX es van urbanitzar les carreteres.

Les guerres hi han passat totes. La vila va ser cremada a principis del 1714, en l’onada de repressió del duc de Pòpoli durant la Guerra de Successió. A la del Francès va aportar combatents a la batalla del Bruc. I a la Primera Guerra Carlina, el 1838, el comte d’Espanya la va assetjar des del serrat del Maurici: després d’una defensa aferrissada, els balsarenyencs van rebre l’ajut del general Carbó, que va fer fora els carlins. Dels 45 elements catalogats, el castell, el fortí de la Torreta i el de Sant Maurici tenen la protecció més alta.