Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant

Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant es va dir només Vandellòs fins al 1990, i els dos noms tenen històries separades. Són 102,67 km² del Baix Camp, del golf de Sant Jordi cap a l’interior.

Vandellòs apareix esmentat el 1342 com Vallis Laurorum i el 1460 com Vall de Llor. Durant la repoblació va formar part del terme de Tivissa i el 1174 va quedar integrat a la baronia de Castellvell, que a partir del 1241, quan una néta del senyor es va casar amb Berenguer d’Entença, va començar a dir-se baronia d’Entença; el 1324 Guillem d’Entença la va cedir al rei Jaume el Just i va passar al comtat de Prades. El 1350 el poble tenia una fortificació a la part alta, i aquell mateix any l’infant Pere va deslliurar els veïns de l’obligació d’ajudar a fortificar Tivissa amb la condició que col·laboressin en les obres del seu propi castell. El 1813 les tropes del mariscal Suchet hi van sojornar quatre dies i van saquejar la població. El municipi propi no va arribar fins al 10 de març de 1818, quan el Consell de Castella va accedir a la petició del poble. El 1845 un terratrèmol hi va causar greus desperfectes.

L’Hospitalet de l’Infant, a la dreta del riu de Llastres, el va fundar l’infant Pere d’Aragó i d’Anjou, fill de Jaume el Just i de Blanca de Nàpols, el 8 de novembre de 1344, en un lloc quasi equidistant de Tarragona i de Tortosa. L’edifici, l’Hospital del Coll de Balaguer, era de planta quadrada de 54,6 metres de costat amb una torre de 18,5 metres a cada angle; se’n conserven diverses arcades i el pou del pati, que encara dona aigua. L’intent de repoblació de l’infant va fracassar fins que el 1362 el seu fill Joan de Prades va adquirir més terrenys. L’hospital va ser devastat al segle XV i reparat el 1527. El desembre de 1640 es va fortificar arran de la guerra dels Segadors, i a la batalla del Coll de Balaguer el comte de Savallà, a qui s’havia encarregat la defensa, va fugir i va deixar-hi abandonada documentació sobre la disposició de l’exèrcit català; el marquès de Los Vélez va fer penjar nou defensors a la muralla.

Al terme de Vandellòs, als anys vint del segle XX, s’hi van trobar pintures rupestres de l’estil valencià, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1998. Els santuaris pintats més notables són els de la cova de l’Escoda, amb les pintures millor conservades, entre les quals un cérvol. Dels 23 elements catalogats del municipi, quatre són torres de defensa protegides com a béns culturals d’interès nacional i l’hospital per a vianants del segle XIV és bé d’interès cultural.