Prades

A Prades la diuen la Vila Vermella per la pedra sorrenca rogenca de bona part dels seus edificis. Són 32,58 km² a 950 metres d’altitud, i el nom ve del llatí pratum, «prada».

Els àrabs hi van edificar probablement un castell, fortificat el 1090 per l’avenç de les tropes de Ramon Berenguer III pel Gaià i el Penedès; la vila es va rendir abans del 1153, any en què totes les muntanyes de Prades eren ja en mans dels comtes catalans. La carta de població li va concedir Ramon Berenguer IV el 1159, i el 1170 van ser expulsats els últims sarraïns refugiats a les muntanyes de la zona. Alfons II, que havia arribat a la vila fugint d’una epidèmia de pesta, va nomenar-ne alcalde Pere de Déu el 1193, i el 1200 el poble ja tenia mercat propi.

Aquestes muntanyes van ser terra de càtars. El 1218 l’arquebisbe de Tarragona Aspàreg de la Barca, d’acord amb Jaume I, va encarregar al prior d’Escaladei la predicació contra el catarisme que s’hi havia estès, i tots dos van demanar la creació de la Inquisició; l’existència d’eremites vora la vila, pel seu ascetisme, podia haver facilitat l’entrada dels càtars. Encara el 1410 hi va predicar fra Vicenç Ferrer.

El comtat de Prades, que incloïa la baronia d’Entença i nombroses viles, ocupava 1.157 km² repartits per les actuals comarques del Baix Camp, el Priorat, la Ribera d’Ebre, la Conca de Barberà i l’Alt Camp. El 1280 Pere el Gran va ordenar al veguer i al batlle que admetessin lliurement qualsevol que hi volgués anar a viure, sense exigir censos ni serveis als nouvinguts, per facilitar la repoblació. A començament del segle XIV el comtat va passar a l’infant Ramon Berenguer, fill de Jaume II i de Blanca de Nàpols; el 1414 va quedar unit al ducat de Cardona i més endavant al d’Empúries, i el 1663 va anar als ducs de Medinaceli, que encara ostenten el títol de ducs de Prades. Els drets senyorials van acabar el 1835.

Les guerres hi han deixat marca. Durant la dels Segadors el comtat va ser un centre d’operacions important i part de la muralla i del castell van quedar enderrocades. A la Primera Guerra Carlina, el capitost Montdedéu va ocupar i incendiar la vila el 30 d’agost de 1837; quan la notícia va arribar a Reus en va sortir una columna amb canons portats des de Tarragona que va assetjar els carlins, i el 18 de setembre, després d’entrar-hi, va posar foc a tot allò que quedava per cremar. A la segona carlinada la vila va servir de caserna general de Rafael Tristany. Del conjunt catalogat, el castell, el clos emmurallat i el portal fortificat són béns d’interès cultural, i al terme hi ha tres pous de neu.