Vilanova de Prades

Vilanova de Prades és a l’extrem sud-occidental de la Conca de Barberà, al límit amb les Garrigues, el Priorat i el Baix Camp: 21,51 km² a 893 metres d’altitud i amb 5,1 habitants per quilòmetre quadrat.

El poble apareix citat el 1159 a la carta de població de Prades, com a límit d’aquell terme. A mitjan segle XII Ramon Berenguer IV va cedir el lloc al capellà de l’Espluga de Francolí, Pere de Pinós, i quatre anys després el rei Alfons el Cast el va donar a un nebot del capellà, Pere d’Avellà, amb la condició que hi construís una fortalesa i se n’encarregués de la repoblació. El 1324 Vilanova va quedar integrada dins el comtat de Prades.

L’església parroquial està dedicada a Sant Salvador. De l’antiga, de la qual la primera referència és del 1180, es conserven alguns murs que fan paret amb la rectoria; la construcció actual es va aixecar al segle XVIII en estil barroc i el seu interior tenia un retaule barroc a l’altar major que es va destruir durant la Guerra Civil. Abans que l’església es repintés, a la llinda de la porta esquerra del presbiteri hi havia una llegenda en llatí que deia que el temple s’havia començat a pintar el 26 de juliol de 1827.

Dels dotze elements catalogats del terme, quatre són molins hidràulics, i també hi consten el centre històric i un jaciment arqueològic.