Capafonts

Capafonts és un municipi de muntanya del Baix Camp: 13,35 km² a 751 metres d’altitud, vora el Brugent. Anomenat també Capafons, amb ortografia tradicional, el topònim deriva del llatí Capite fontium, «cap de les fonts», i el nom no és casual: al terme s’hi han censat un total de 53 fonts, entre les quals destaca la font de la Llódriga, o Llúdriga, que no s’asseca mai.

El 1151 Capafonts ja devia ser en mans dels conqueridors francs; apareix esmentat a la carta de poblament de Prades de 1159, i s’ha proposat que va ser reconquerit per Ponç II i Ramon de Cervera, fills de Ponç I de Cervera, després que el seu pare hagués ocupat tota la plana de sota les Muntanyes de Prades. Integrada al comtat de Prades, abans de 1392 la vila va ser donada en dot pel comte Ramon Berenguer a la seva muller Blanca. Al llarg del segle XVI Capafonts va patir diverses calamitats agrícoles, sequera, i una plaga de llagosta el 1681 que es va repetir el 1685. Segons Madoz, el 1846 produïa sègol, llegums, cànem i patates, i molt poc vi; tenia dos molins fariners moguts pel riu Brugent i s’hi feia carbó.

Des del segle XIII el poble tenia un forn de propietat i gestió comunal, on els veïns duien la farina i n’obtenien el pa: va estar en funcionament fins al 1985 i des del 2009 està museïtzat.

L’església parroquial és dedicada a Santa Maria, d’estil barroc senzill, sense filigranes, i les obres de construcció es van acabar el 1763; té tres campanes, la major de les quals pesa 250 quilos.

El municipi té nou elements catalogats: la casa de Macià, del segle XIV, el mas Fortet, del XVII, dues esglésies, dos molins hidràulics, el centre històric i un pont.