Pontils

Pontils és un municipi de la Conca de Barberà que abans del 1995 rebia el nom de Santa Perpètua de Gaià, per un altre dels seus nuclis: 67,56 km² a 551 metres d’altitud, amb una densitat d’1,8 habitants per quilòmetre quadrat. El poble està situat en plena vall del riu Gaià, a la cruïlla de les carreteres locals de Santa Coloma de Queralt a Esblada i de Pontils a la Llacuna, i la seva població és molt baixa a causa de la despoblació, però a l’època estival augmenta bastant gràcies a les segones residències.

A més de Pontils i Santa Perpètua, formen part del municipi els nuclis de Vallespinosa, Seguer, Vilaperdius, Valldeperes i Montalegre, i el terme comprèn també el santuari de Sant Magí de la Brufaganya, objecte de romiatge de devots.

El 1057 el lloc va ser comprat per Ramon Berenguer I a Ermessenda de Carcassona, esposa de Ramon Borrell. Cinc anys més tard, el 1062, els comtes cedeixen Pontils a Guerau Alemany de Cervelló, i aquell llinatge es va mantenir com a feudatari de la població durant tota l’edat mitjana. En el fogatjament de 1379 consta que hi vivien 48 famílies, i a mitjans del segle XVI el lloc va quedar en mans dels comtes de Savallà.

Els edificis d’interès són l’església de Pontils, amb una portalada romànica i interior gòtic, i el castell de Pontils, que està en ruïnes; a la serra del Montclar hi ha l’ermita de Sant Miquel, a prop de les restes del castell homònim. La festa major és el primer cap de setmana d’agost.

Dels trenta-un elements catalogats, els castells de Santa Perpètua, del segle X, de Montclar, de Pontils i de Seguer són béns d’interès cultural, i n’hi consten catorze molins hidràulics.